article per la revista del Servei Civil Internacional

L’European Voluntary Service, EVS, per a mi ha estat acrònim de “Estic Vivint a Suècia”. He estat vivint un any a l’illa de la Pippi Langstrump, Gotland, a Suderbyn Permaculture Ecovillage. A la comunitat hi havia canvis força constants de residents, durant aquest any hem estat unes 15 persones: voluntàries EVS, dues famílies, un adolescent i dos nens, joves de diferents països europeus, i dues parelles. M’he sentit molt propera i connectada amb aquestes persones, així com també amb les 13 gallines, els 2 galls, els 4 ànecs, els 4 gats, les 3 famílies d’abelles, dos estanys, set zones de conreu i arbres fruiters. Tot això que forma Suderbyn, ho cuidàvem i organitzàvem d’acord amb els principis de la permacultura.

Es tracta d’un sistema de disseny que es basa en diferents principis holístics centrats en la cura de les persones i la terra. Aquests principis i tècniques es poden aplicar tant a un hort, a edificis, a comunitats de persones, a boscos i fins i tot a ciutats! 1 Es tracta de propiciar relacions beneficioses entre els elements per tal de crear diversitat, fertilitat, regeneració… i amb tot això millorar la qualitat del territori i tots els elements que hi conviuen. La permacultura, com el seu nom indica, vol ser una cultura sostenible, permanent.

IMG_4840-hippiehappy
La família. Bona part de Suderbyn, disfressats a punt de començar una festa

Per exemple, partint de la idea que en els sistemes naturals no hi ha residus, utilitzàvem vàters de compost i separació d’orina per fertilitzar algunes determinades plantes, i els excrements per fer-ne compostatge i al cap de dos anys utilitzar-los a l’hort. Els estanys ens servien per agafar i emmagatzemar aigua, els ànecs hi vivien i també creàvem més biodiversitat.

IMG_0541_henshouse
El galliner, just al costat del compost.
Interior del lavabo de compost
IMG_0709_HS3
A l’abril, començant a plantar. Una de les àrees de conreu,”horse shoe n.3″,

Una branca de la permacultura és la cura de les persones: cada dos setmanes teníem l’Open Forum, on compartíem obertament les nostres emocions i processos de desenvolupament personal. Cal dir que malgrat tenir unes bases en què tots estàvem d’acord (per exemple utilitzar només sabons biodegradables pel nostre sistema d’aigües) molts altres aspectes eren opcionals i per decisió individual: no es forçava ningú a participar als Open Forums o als rituals de lluna plena, o a menjar vegà. Cadascú feia i s’organitzava la seva vida, però tenint algunes obligacions amb la comunitat. Les feines i tasques, que a la vegada servien per aprendre i indagar més sobre la permacultura, sempre es feien d’acord amb l’època i estació de l’any, per al desenvolupament de la propietat o per voluntat i motivació pròpia. Jo per exemple vaig voler dedicar-me a fer les newsletter/els butlletins de notícies i les feines de comunicació. Teníem diversos grups de treball que es reunien regularment (garden grup, economy group, art group, buiding group) En aquests grups es feien propostes i cada dijous a la reunió de la comunitat es presentaven o es canviaven.

Sota la neu i l’escassa llum de l’hivern suec vam fer sobretot renovació i reorganització de la casa i el magatzem, i planificació i desenvolupament de projectes de networking amb altres ecoviles. Aquest és un aspecte molt important a Suderbyn, el contacte amb d’altres organitzacions locals i internacionals. Suderbyn també és la seu de l’organització ciclista de Gotland i participava en les trobades del moviment de Transició, Transition Towns.

A la primavera i l’estiu és quan es concentra el màxim d’activitat: plantar d’acord amb el planning anual (havent fet anteriorment una evaluació sobre la temporada passada) i durant els preciosos llargs dies d’estiu treballàvem molt a l’hort, però també fent visites guiades o portes obertes, i fins i tot vam organitzar un camp de treball de l’SCI, on vaig poder ser una de les tres coordinadores, camp leader! ja que a l’ecovillage és on hi ha també l’oficina on voluntàriament treballàvem per a la branca de l’SCI a Suècia, organitzant formacions o fent la distribució de voluntaris suecs que volien participar en camps internacionals.

IMG_6879-
Hivern i neu: el Kalle i el Nicolas treballant a dins al taller.

Tot aquest any l’experiència ha estat molt intensa a varis nivells: tot i ser una voluntària i viure allí temporalment, les meves opinions o tasques eren valorades igual que les d’altres persones que vivien allí a llarg temini. Això m’ha donat molta confiança i proximitat cap al projecte. Hi havia tasques d’administració i d’oficina (Suderbyn és una cooperativa i també té una organització sense ànim de lucre: Relearn) en les quals les EVS també participàvem, no tan a fons com les persones que hi treballaven, però del que es tractava era que aprenguéssim i ens impliquéssim activament a vàries tasques i aspectes de vida quotidiana a l’ecovila. Això ha estat una de les coses que agraeixo més del meu programa, ja que m’ha permès veure d’una manera molt global què vol dir viure en comunitat i en una ecovila, i cap a mitjants de l’EVS, ser partícip de com poder-ne millorar les estructures.

IMG_2497_
Voluntàries del camp de l’SCI, recollint els fruits de riber negre i vermell per fer-ne deliciosa melmelada

Les ecoviles (ecovillage en anglès, ecoaldeas en castellà) la Global Ecovillage Network les defineix com “una comunitat tradicional o intencional que, mitjançant processos participatius locals, integra de forma holística les dimensions ecològiques, econòmiques, socials i culturals de la sostenibilitat amb la finalitat de regenerar l’entorn social i natural.” Aquí a Catalunya també n’existeixen d’ecoviles o projectes molt similars.2

Viure en comunitat és un repte i un goig. Et fa cooperar compartint una visió i t’ajuda a obrir i replantajar els teus valors a través de la participació en dinàmiques de grups, workshops/tallers regulars sobre permacultura o tècniques per definir i començar projectes, així com també rutines de cantar o jugar junts, mitjançant les quals reforçàvem i gaudíem de la nostra comunitat.

IMG_1792_
Descansant a un dels espais comunitaris a Sudebyn
IMG_7313-
El Joel i la Katrien en un dels tallers que organitzàvem, aquest va ser per pensar i fer el planning del 2014 a l’ecovila.
IMG_9092-browncabin
La caseta de fusta, brown cabin, on vivia amb la Nele, l’Steven i la Katrien. Ha estat preciós viure aquí dins i contemplar el canvi de les estacions, notar les diferents vibracions del paisatge i la llum d’Escandinàvia.

Cada matí teníem una breu reunió sobre el que es necessitava fer, dividint les tasques en: manteniment, hort, construcció i oficina. Cadascú explicava el que havia estat fent el dia anterior i triava la feina que volia o que s’havia de fer. Participàvem activament cuinant, un cop per setmana cadascú, bàsicament menjar vegà i ecològic (del nostre hort o d’altres granges ecològiques).

També he pogut participar en trobades internacionals o nacionals de les ecoviles, visitar altres projectes de permacultura a Suècia o conèixer altres voluntaris que fan EVS al país. Tot això ho valoro molt positivament perquè he pogut viure a l’ecovila i a la vegada viatjar i conèixer molta gent de diferents països.

IMG_1879_
Trobada anual de la Global Ecovillage Network on hi vam participar, aquest estiu a Alemanya.
IMG_2475-neleeee
La Nele, una de les joies amb qui he compartit el voluntariat
IMG_1722-10
La Sonia contemplant el procés d’extracció de la mel, que vam fer dos cops a l’any

Ha estat un any de moltíssimes flors i sobretot moltíssimes alegries! Però en aquest context, que pot semblar idíl·lic també, com a comunitat i personalment ens hem endisat en moments de pors, pèrdua i tristesa. Quan he acceptat i aprofundit en aquestes dificultats he crescut i, sobretot, he valorat les persones properes amb qui poder-te abraçar i parlar incondicionalment.

Estic molt agraïda d’haver pogut participar en aquesta experiència, per això recomano i animo a tothom a col·laborar de forma voluntària amb un EVS o amb el Servei Civil Internacional. Per a mi ha estat una vivència que m’ha obert i inspirat a continuar escollint i vivint una vida molt més humil, coherent, beneficiosa i sana per a la terra i els éssers que hi vivim.

IMG_0498
El pa que féiem cada dos dies.

Fotografies personals, extretes del meu blog en que he estat compartint l’experiència durant aquest any: claraniu.wordpress.com

1 a la capital catalana tenim Permacultura Barcelona

2 Notícia del 10 d’abril de 2014 a Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4184269/20140410/ecoviles-nova-forma-viure.html

Enllaços d’interès, per a mes informació sobre les ecoviles:

Suderbyn Ecovillage

GEN International

Gaia Education

Red Ibérica de Ecoaldeas

Advertisements

4 thoughts on “article per la revista del Servei Civil Internacional

  1. Una síntesis feta des del cor, com sempre molt ben il·lustrada, de la que es nota que ha estat una etapa clau. Em sembla molt sincera i útil com a aproximació a aquesta alternativa de vida, moltes gràcies per compartir l’experiència i apropar-nos-la! Espero que en vinguin moltes més per seguir creixent, aprofundint i aprenent :)

    1. Que una blogger com tu m’escrigui aixo és un honor!! Moltes gràcies!! m’anima molt a continuar i sobretot millorar :-*****

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s