promeses

Potser ens hauríem de preocupar. Suposem que totes les coses que havíem d’haver resolt no les hem resolt encara, poc a poc se’ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que mai ens vem dir, de tant secretes, de tan callades, encara s’han de complir, si és que s’han de complir algun dia.
Mishima. Set tota la vida.

Sento la veu dels avis parlant refregant-se les mans que tenien sempre resseques, i els suspirs acompanyats de ganyotes. És el moment de pensar en la pregària que em va dir l’avi Ramon que recordés, “que els joves obrin sempre els seus ulls a la bellesa, les seves oides a l’harmonia, els seus cors a la bondat i a l’amor, que trobin la felicitat i la pau”

gener13

Save

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s