immersió

Els núvols tapaven el sol a Barcelona. Els ocells que cantaven eren en gàbies als balcons. La veina sempre cridava. La gent al mercat comprava marisc viu per menjar-se’l.

Jo sóc dolça i no salada. De serralades, no sé bussejar, em fa molta por entrar al mar.
Tant profund i infinit. Mai no m’havia batejat a tanta profunditat, allí on la llum no hi arriba, on falta l’oxígen i l’aigua és tèbia.

L’habitació és un fred oceà, els nostres cossos ressonen i vibren. Ets una lleugera balena i quan surts a la superfície respires profundament i m’esquitxes de càlid vapor d’aigua. Roques àspres, pentineu-me el cos que sóc de sorra suau i vull flotar.

Advertisements

2 thoughts on “immersió

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s