per què als catalans ens diuen polacs?

Doncs hi ha varies teories. Aquestes les he trobat googlejant…

  • Durant el franquisme als quarters espanyols. Per allí hi han passat milers de catalans fent el servei militar obligatori, i es diu que els reclutes espanyols, al no entendre als catalans quan parlaven entre ells, els insultaven anomenant-los polacos a semblança del polonès.
  • Una altra teoria, relaciona el “Polacos” amb els lluitadors antifranquistes de les brigades internacionals. Segons aquest origen, els espanyols haurien confós un escamot polonès amb un grup de lluitadors catalans, i allí s’originaria la confusió.
  • També podria venir de Jacint Fèlix Domènech (ministre d’Hisenda i ex-alcalde de Barcelona), català membre del govern que va manar entre 1853 i 1854 i a qui deien “Polaco” pel desgavell econòmic que tenia: els constants cessaments, nomenaments, ascensos civils o militars i tota l’obra d’aquest gabinet, foren titllats de “polacades”, fent-ne una comparació amb la disbauxa del Govern polonès (que en època decadent era un niu d’anarquia i d’ambicions personals.) L’Espanya d’Isabel II no tenia gaire a envejar, doncs, a la Polònia de l’època.
  • La relació cronològica entre la desfeta de les tropes republicanes a Catalunya i la invasió de Polònia per part de l’exèrcit nazi també podria haver originat el gentilici despectiu.
  • Hi ha una teoria que relacionava, per similituds fonètiques, la llengua catalana amb la polonesa, però estudis recent de la Universitat de les Illes Balears demostren que, de fet, hi ha més similituds entre polonès i espanyol que entre polonès i català. (m’agradaria buscar mes d’aquesta teoria… A les primeres classes de llengua polonesa pensava que l’embarbussament català “setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat” era molt semblant a la fonetica polaca.)

Personalment la que m’agrada més es aquesta:

  • del “Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX)”, de Joaquim Martí Mestre, publicat per la Universitat de València, 2006:
    polaco” (pàg. 438-439),  diu que “polaco” és un dentista, un arrancaqueixals, també pot ser un xarraire, que “molts d’aquests arrancaqueixals devien ser estrangers”, i hi reporta alguns exemples. En relació a això, hi diu: “En la gènesi d’aquest curiós nom potser tenia alguna cosa a veure l’origen estranger de molts d’ells, amb les prevencions populars contra tot el que ve de fora…”. “La denominació polaco que despectivament s’aplica en l’actualitat, des de posicions centralistes espanyoles, als catalans i al català, segurament volent remarcar-ne la seua alteritat, el seu caràcter ‘estranger’.
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s